El voluntariat em va captivar

La primera vegada que vaig anar de campament tenia 10 anys, eixe món em va captivar.

Després d’uns anys, monitora, cursos i un món s’obria als meus peus. Treball, companys, xiquets que adores durant 15 dies, un sentir… i el voluntariat… unes hores al dia que em donaven més que el que jo lliurava, i riures, bon rotllo, alguns amics que encara mantinc…

Els meus amics pensaven que estava boja, tot l’any estudiant i en vacances, treballar a canvi de «res». A canvi de res??? Açò no és així, a canvi de molt. A canvi d’uns somriures, d’un treball a favor de la comunitat, a canvi de compartir uns dies amb gent de molts llocs, a canvi d’aprendre dels altres, a canvi de compartir, d’enamorar-me, de gaudir dels estels, de viure d’una altra manera … Com que a canvi de res????

No canvie eixa època per res, és part del que sóc, i em sent feliç per tot allò, dormir poc (la festa a la nit no està renyida amb el voluntariat), estar fóra de casa, menjar un menjar poc «xic», riure’t fins a no poder més….

I cada vegada que torne a visitar un camp de voluntariat, acudisc a una activitat amb joves que donen tant amb tanta energia, cada vegada que visite un alberg, un campament i els veig, vull tornar. I alguns amics encara no m’entenen.

Se m’accelera el cor quan parle d’este món del voluntariat al meu nebot, als fills d’amics, a qualsevol que em pregunta, els intente transmetre la meua emoció, les meues vivències, tot el que guanyaran i com canviarà la seua percepció de la vida. I la teua??? T’apuntes als camps de voluntariat de l’IVAJ??? Segur que a tu també et captivarà.

Begoña Orozco. IVAJ
@BegoOrozco