Trenta anys va ser ahir

Això va ser el que vaig sentir en sentir que el Carnet Jove celebrava ja el seu trenta aniversari.

Sí, trenta anys va ser ahir, però no per al Carnet Jove, sinó per a mi, per a una de les persones que contribuírem a fer aterrar a la Comunitat aquella iniciativa d’allò que encara no era la Unió Europa (UE), sinó la Comunitat Econòmica Europea (CEE), aquella iniciativa que pretenia arribar a ser el Carnet que és ara; però li quedava molt de camí per recórrer fins a aconseguir-ho.

Encara recorde les reunions amb ajuntaments perquè col·laboraren amb el Carnet Jove; també amb entitats d’estalvi ja desaparegudes, i no perquè llançaren les seues targetes financeres, això vindria després, sinó perquè oferiren algun tipus de benefici especial en els seus productes als qui tenien menys de 26 anys, perquè llavors es considerava que s’era jove fins als 25 anys, i no fins als 30 o més que és el sostre actual, a causa del retard en l’edat d’emancipació, la prolongació del període formatiu i l’increment de l’esperança de vida.

Potser el que em porta imatges més vives a la memòria és la captació d’un variat conjunt de comerços i empreses als quals ens dirigíem quasi a porta freda, entrant al local sense haver-nos vist mai, per a convéncer-los de com de bo seria per al seu negoci col·laborar amb el Carnet Jove, formar part del projecte.

Botigues de discos, de roba, algun gimnàs, un cinema o un càmping… Allà que anàvem mirant de tindre preparades les millors respostes a les preguntes que ens pogueren fer, a vegades una miqueta rebuscades, i així “vendre’ls la moto”, com es deia llavors, quan esteníem a qualsevol àmbit l’expressió que utilitzaven les regidories de joventut en referir-se a les negociacions que mantenien amb els seus col·legues d’hisenda per a aconseguir més pressupost.

En aquell moment, l’IVAJ proporcionava assessorament sobre objecció de consciència al servei militar, disposava del Telèfon Jove de la Sexualitat, de la guia de viatges “Carretera i Manta”…, però, sobretot participava en la creació del cos teòric de la política juvenil, de les polítiques integrals i, com ara, en la construcció d’una societat que incorpore com a valors la imaginació i capacitat crítica dels joves. Dit així, en un masculí genèric que invisibilitzava les xiques, però que al seu torn era reivindicatiu, perquè reclamava que, més enllà de la idea abstracta de joventut, existien els joves de carn i os.

En aqueix context, 1.989 va representar un punt d’inflexió amb la creació de l’IVAJ i l’aprovació de la Llei de la Generalitat Valenciana de Participació juvenil. També amb el que correspon destacar ací, la implantació del Carnet Jove i el començament de la seua ja llarga trajectòria, tot facilitant l’accés a béns i serveis de caràcter social, cultural, econòmic, educatiu, turístic, recreatiu, esportiu, de consum, de transport i de comunicació, mitjançant avantatges i oportunitats concretes per als qui el posseïsquen en qualsevol de les seues modalitats.

Vaig creure, des del principi, en l’interés del Carnet i vaig posar el meu granet d’arena per a la seua posada en marxa; ara em sume a la celebració del seu trenta aniversari amb aquestes línies i amb el sincer desig de llarga vida i bona salut al Carnet Jove.

Pepa Bertolín
Tècnica de Joventut (1984-1997)