Abans que les actuals cohorts de joves nasqueren ja s’havia encunyat el terme “Punts d’informació juvenil” (PIJ), la majoria dels quals estaven situats en ajuntaments de poblacions xicotetes, centres educatius i locals d’associacions juvenils i similars. Consistien generalment en un tauló de suro on persones preocupades punxaven fullets i cartells que els proporcionaven els centres d’informació juvenil de la localitat o els enviava el departament de joventut de la comunitat autònoma. En resum, un espai per a posar papers.
A mesura que va anar passant el temps, les ments més actives d’aquest àmbit van pensar que calia trencar la unidireccionalitat en el flux d’informació i, en un exercici voluntariós, van canviar el nom del servei com a “Corresponsals juvenils” (CJ), la cosa havia canviat, ja no es parlava d’un espai físic (punt –i pilota, hi afegiria algú–), sinó d’una persona amb una corresponsalia, cosa que donava la sensació d’una certa pertinença a una organització, amb una espècie de “poder delegat”, si em permeteu l’expressió, que no només facilitava informació, sinó que també podia proporcionar-la, i enriquir així el coneixement i la presència de l’organització (encara hi haurà algú que estiga pensant quina organització era ), es pretenia que fóra bidireccional, una antena. De l’espai vam passar a la persona.
Però els temps passen volant. Arriben les antigues “Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació” (TIC). No sé per què no es diu mai que són una eina fonamental de gestió. Google i els seus germans cercadors i repositoris d’informació ens envolten. Els ordinadors ara són de butxaca. Tot està en la xarxa, a vegades fins i tot les persones i, si són joves, més. Cal reconfigurar i redefinir les necessitats socials constantment. Qui s’adorm se l’emporta el corrent, i habitualment cap a on no vol. La xarxa fa la funció de la corresponsalia juvenil, però d’una manera més ràpida i eficaç. La revolució mediàtico-informàtico-digital ha proporcionat els mitjans.
Hui dia el que es necessita són joves actius, i no només en les associacions i centres educatius, també als espais físics pròxims del pati i els corredors i els espais càlids de convivència, en el tu a tu, als carrers (i no només els divendres), sinó també en les xarxes, els fòrums…, joves actius que no dubten ni un minut a opinar a partir de fonts d’informació serioses, sòlides i fiables, a reivindicar els seus espais d’expressió, que es signifiquen com a ciutadans i com a ciutadans actius, conscients del seu present i responsables amb el futur, amb el seu projecte personal i col·lectiu, amb habilitats tècniques i organizatives, capaços d’organitzar una patxanga futbolera, un viatge al festival de Villena o al BBK, o una manifestació en suport a les víctimes d’agressions sexuals i de rebuig a certes resolucions judicials.
- Joves actius als centres educatius
- Joves actius al barri
- Joves actius en l’associació
- Joves actius en la creativitat i expressió artística
- Joves actius en l’esport
- Joves actius en els valors mediambientals i ecològics
- Joves actius als nuclis rurals
- Joves actius en el joc lúdic
- Joves actius en el voluntariat ètic
- Joves actius en la pervivència de les tradicions i la cultura popular
- Joves actius i combatius contra tota mena de discriminació
- Joves actius que des de la crítica de l’ara dibuixen el demà
Adolfo Carnero, IVAJ Alicante
Participa. Decideix. Viu 