En 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 12 d’agost com el Dia Internacional de la Joventut, una celebració anual que busca promoure el paper dels joves i les joves com a protagonistes dels processos de canvi i generar un espai per a conscienciar sobre els desafiaments i problemes a què s’enfronten.
Enguany es posa l’accent en el treball que es du a terme per aconseguir una educació inclusiva i accessible per a tota la població jove, en sintonia amb l’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que parla de “garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a totes i tots”.
La lluita per una societat inclusiva, una societat per a totes i tots, és una lluita transversal, que afecta al conjunt del cos social, a les persones majors, a la gent jove, a les dones, als xiquets i xiquetes, a les persones amb diversitat funcional, al poble gitano, a les diverses expressions religioses, culturals, lingüístiques, sexuals, afectives, etc.
I este objectiu, el d’una societat inclusiva, té la seua base, les seues arrels, en un sistema educatiu universal que garantisca la igualtat d’oportunitats, l’adquisició de coneixements, el treball col·laboratiu i que fomente la cultura com un instrument de llibertat i d’empoderament de totes les persones que fomente el progrés humà i la solidaritat entre les persones i els territoris.
Per això el lema d’enguany, «Transformant l’educació», no pot estar més encertat per incidir en una de les línies fonamentals del treball de l’IVAJ: l’oci educatiu.
I és que si hi ha una professió que ens acompanya al llarg de la vida és la d’estudiant. Perquè les persones sempre aprenem. Aprenem de tot i aprenem de totes i tots. I aprenem a tota hora.
Però “sempre” no sols vol dir al llarg dels anys. Sempre també vol dir que una persona aprèn al llarg de tot.. el dia.
L’escola, l’institut, són els espais on concentrem més recursos, humans i materials, per garantir eixa educació de qualitat inclusiva i equitativa, però en eixir de classe, al temps lliure, deixem en mans del mercat o de les possibilitats de les famílies l’educació. I és ahí on afloren les discriminacions i les desigualtats.
Per altra banda, també és cert que durant els primers anys de vida tenim més predisposició a l’aprenentatge. Diuen que la curiositat és major. Que tot ens interessa. Que tot és un joc en eixos moments. Que ens ho passem bé i per això som com esponges. I es que està demostrat que el cervell necessita emocionar-se per a aprendre.
La vida adulta ens fa oblidar que dos i dos són quatre. I per això oblidem que l’aprenentatge es dona en qualsevol moment de la vida i oblidem també que aprenem més fàcilment les coses que captiven el nostre interés, com quan érem menudes o menuts.
És evident el gran esforç que, com a societat, fem per educar als xiquets i xiquetes, però, potser, toca «transformar l’educació» per convertir-la en un procés al llarg de tot el dia, en un aprenentatge constant.
I ha de ser inclusiva i igualitària sempre. I divertida. Interessant. I eixa és quasi la definició de l’oci educatiu, la principal (i possible) transformació de l’educació hui en dia.
Les organitzacions dirigides per joves, són l’exemple més clar del fet que són els propis joves i les pròpies joves qui millor practiquen l’educació inclusiva i accessible.
Encetem hui, amb elles, una xicoteta campanya que vol visualitzar este esforç: l’existència d’un oci educatiu per a totes i tots. Perquè aprendre no acaba mai.
Mònica Oltra, vicepresidenta,
portaveu i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva
de la Generalitat Valenciana
Participa. Decideix. Viu 