La convocatòria de subvencions que ha tret l’IVAJ és manifestament millorable

La convocatòria de subvencions que ha tret l’IVAJ és manifestament millorable, cert. Jo mateix vaig fer una reclamació l’any passat a la resolució de concessió. Però una cosa és que hagen d’estar més definits els criteris de concessió, o exemple, i una altra que ens queixem perquè no concreta per a què és. La convocatòria és per a una cosa molt concreta. L’IVAJ podria haver tret una convocatòria per a programes de joventut, en genèric, o per a programes culturals dirigits a joves, en particular, o d’informació juvenil, o… però l’IVAJ ha optat per traure una convocatòria de subvenció per a programes d’Oci Educatiu. La qual cosa és d’agrair. Esta última frase podria argumentar-la de moltes maneres:
• Portem dècades fomentant programes d’Informació Juvenil, en alguns casos, sobretot en els anys 80 i 90, quasi amb exclusivitat. L’IVAJ, fins i tot ara, ja ha subvencionat equipament per a Informació Juvenil.
• Ens hem passat les últimes dècades desenvolupant un model de treball en joventut massa basat en la mera oferta d’activitats de consum. Això ha portat al fet que un percentatge molt elevat de l’activitat pública de joventut siguen tallers de temps lliure, formatius en el millor dels casos, simplement d’entreteniment, la majoria, que van acabar sent per a xiquets-es en la majoria de les ocasions.
• Estos programes d’oferta de consum cultural, d’informació juvenil, de diversió juvenil… que entrarien en una convocatòria genèrica, ja tenen pressupostos assignats des de fa anys. Traure convocatòria per als mateixos estalviaria diners als ajuntaments (que no necessàriament repercutiria en més pressupost per a joventut), però no necessàriament portaria a una millora dels seus programes per a joves.
• Amb una nova convocatòria de subvencions, l’administració pot decidir fomentar la innovació de la intervenció social, en el nostre cas amb joves.
• Els programes d’Oci Educatiu són cars. Requereixen de personal que faça un treball continuat amb grups de joves. Fins ara, intervindre fent Oci Educatiu es topava amb grans dificultats econòmiques. Que l’IVAJ haja tret una convocatòria destinada a intervencions d’Oci Educatiu ajuda al fet que es puguen desenvolupar salvant la dificultat del seu alt cost.
• …
Però la raó per la qual és important que l’IVAJ haja tret esta convocatòria específica per a programes d’Oci Educatiu és que, esta, ens obliga a mirar a Europa, que porta des de la Segona Guerra Mundial intervenint en el treball amb grups de joves en el temps lliure, de manera continuada, amb programes d’Oci Educatiu.

L’Oci Educatiu

Europa, l’OCDE porta tres lustres de confluència respecte al que és, en concret, educació (formal, no formal, en el temps lliure…). Prova d’això és que els programes europeus de temps lliure tenen un certificat el Youth Pass, que informa de les competències base adquirides per les persones participants, competències comunes en totes les lleis d’educació formal de tots els països de la Unió, i de l’OCDE, i presents també en les directrius europees referides al treball amb joves en el temps lliure, quan parlen de generar “hàbits per a la vida”, d’adquirir competències per a la integració en la societat.

Sobre el contingut de l’educació no hi ha debat, hi ha un consens internacional molt generalitzat, des de fa 15 anys, tant a nivell formal com no formal. Hi ha unes directrius de la Unió, i una tradició europea que ens haurien de portar a entrar en un model d’intervenció amb joves en el temps lliure de tipus educatiu. I abandonar este “Made in Spain” en el qual portem immersos, en joventut des d’almenys 1957. No podem seguir amb el discurs que intervencions puntuals amb la població anònima juvenil “és educatiu”. Les campanyes, xarrades, jornades monogràfiques… podran ser una cosa informativa, motivador, concienciador fins i tot. Poden ajudar a la tasca educativa, són imprescindibles en alguna ocasions, però no són educatives per si soles. Si l’educació es poguera fer amb intervencions puntuals, què fem des que es va crear la civilització humana tenint didactas, pedagogs, mestres, professors…?
Tampoc ho són les programacions de consum, ni tan sols cultural. Vegem un exemple. Perquè els joves desenvolupen la competència base educativa “en expressió cultural (capacitat per a apreciar la importància de l’expressió a través de la música, les arts plàstiques i la literatura)”, és necessari que existisca una programació cultural, evidentment. Hauríem d’incidir en què els departaments de Cultura la feren pensant també en els joves… Però el que educa en esta competència no és la mera existència de la programació. En esta competència, en el temps lliure, el que educa és que la persona que treballa amb un grup de joves en el temps lliure, aconseguisca motivar per a eixe grup decidisca assistir a una obra de teatre (estan en el seu temps lliure, l’han de decidir ells-es), i després d’això, que alguna dinàmica adequada a eixe grup en concret, els permeta reflexionar entorn de l’important del que han sentit, pensar sobre els missatges que han rebut… Això és Oci Educatiu, no la programació d’esdeveniments de consum cultural.
Ni tan sols les intervencions o campanyes d’Informació Juvenil són educatives. La informació és una eina bàsica per a l’educació, però esta sola no educa. És l’anàlisi i la reflexió sobre les dades, i el debat sobre estes, el que educa. I tot això últim solo es pot fer dins d’un procés continuat de treball educatiu amb grups de joves. No hi ha dreceres.

Fa temps vaig proposar un debat tècnic sobre el tema de l’educació en el temps lliure que desenvolupem des de l’àmbit públic. Ha de ser per a formar a gent en habilitats físiques o intel·lectuals (futbol, bàsquet, idiomes, tecnologies digitals, guitarra, cant, ball, escriptura, màgia…) que poden tindre un aprofitament professional futur, o faciliten desenvolupar una afició personal?, o per contra, o utilitzant l’anterior, ha de ser per a generar els hàbits d’integració social que es defineixen en les competències base educatives: treball en equip, planificació, organització grupal, respecte, tolerància, civisme, participació democràtica, pensament crític…?

Cert que no són dolents els tallers de manualitats, ni que es presente de manera divertida la informació sobre eixides professionals, ni els espectacles culturals… res d’això és dolent. Però que això no siga dolent, no és argument per a menyscabar la importància de l’Oci Educatiu. Si algú considera que hauria de subvencionar-se també un altre tipus d’activitats diferents a les d’Oci Educatiu, que propose una línia de subvenció específica per a estes, i ho argumente. Però ficar en un mateix paquet que se subvencionen un joc de pistes perquè la gent reculla fullets d’activitats o associacions del municipi, i a un APS o a un programa de treball d’educació en valors i en hàbits de participació, amb un grup d’adolescents, durant tot un curs, de manera continuada (p.e. el treball de corresponsals en cada municipi), és un disbarat. L’IVAJ ha optat per no subvencionar tot, només subvencionar els programes d’Oci educatiu. Això és el que hi ha. Millorable, però això és el que hi ha. I és d’agrair que siga així.

De veritat als ajuntaments que més temps tenen desenvolupada una política de joventut no hi ha a accions d’Oci Educatiu que es puguen presentar?, no hi ha ni tan sols un projecte de treball continuat de tipus educatiu amb corresponsals, per exemple?. No m’ho puc creure

Enrique Deltoro Rodrigo
Tècnic de joventut de l’ajuntament de Manises

1 Comment

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s