No sé ben bé el que s’espera de mi en aquest escrit i, si he de ser sincer estic assegut davant del teclat sense tindre molt clar per on començar…així que aniré des del principi.
Allà pel mes de maig, el meu grup Mo’roots va rebre la proposta per part del departament d’inclusió educativa de la GVA de composar una cançó per a abanderar un projecte que abordaria el problema de l’autolesió i el suïcidi juvenil des dels instituts, i que s’anomenaria “#SomImprescindibles”.
Jo, com a professor de música, vaig proposar que podia ser molt interessant que la lletra d’aquesta cançó fora creada pel propi alumnat ja que anava adreçada a elles i ells i bé, finalment així va ser, i l’aventura “#SomImprescindibles” va començar!
M’agrada pensar que la vida ens posa a prova cada dia, i per a mi aquest projecte a estat tota una prova de superació professional ja que no m’havia posat mai al davant d’un repte d’aquestes característiques, però sempre he intentat veure-les amb positivitat i amb molta il·lusió i així ho he fet durant tot el procés.
Avuí quasi 6 mesos després, i ple de felicitat, sols puc estar-ne molt agraït a Edu Ripoll (baixista i productor musical de Mo’roots) i a Dani Català (productor) per la gran feina artística que han fet amb la composició musical, al departament d’inclusió educativa per creure que ho podíem fer, a totes les meues i els meus alumnes que des d’un primer moment varen creure en el projecte que els hi vaig presentar i també, a totes les companyes, companys i directiva de l’IES l’Arabí de l’Alfàs del Pi per donar-me en tot moment el suport necessari per poder desenvolupar i coordinar aquest treball apassionant, sense totes, hauria estat impossible.
Vull acabar recordant una part del discurs que vaig pronunciar a la presentació del projecte a València el passat 26 d’octubre, que diu així: “La comunitat educativa ha d’aconseguir: encoratjar a la nostra #joventut; enganxar-la a la vida; fer-la sentir part de la nostra societat; acompanyar-la en el procés de maduració; donar-la les eines necessàries per a afrontar tota mena de situacions quotidianes; entendre-la i permetre-la equivocar-se sense patir per possibles judicis; animar-la a expressar els seus gustos, aficions, sexualitat, sense por a sentir-se menyspreada o examinada; crear bon hàbits de vida i costums saludables; en definitiva, mostrar-li la vida real sense tabús, sense fantasia, perquè sols d’aquesta manera crearem una joventut preparada per a afrontar la vida cada matí amb alegria, decisió i força.
Perquè #SonImprescindibles”
Kiko Devesa
@kikodevesa
Participa. Decideix. Viu 