Hui, 17 d’abril, celebrem el Dia Europeu de la Informació Juvenil. És una proposta d’ERYICA, l’Agència Europea d’Informació i Assessorament Juvenil (ERYICA), una organització europea independent, composta per organismes i xarxes nacionals i regionals de coordinació de la informació juvenil. L’IVAJ forma part d’ERYICA i coordina les entitats responsables de la Informació Juvenil en el seu territori, baix els principis de la Carta Europea d’Informació Juvenil (val la pena donar-li una ullada).
Aquesta ocasió especial serveix per a conscienciar sobre el dret de les persones joves a accedir a informació completa i fiable, així com per a reconéixer la labor de les persones que treballen la informació juvenil.
El lema d’aquest any a tota Europa, #MyDigitalMe: Connectat. Informat. Crítica., té com a objectiu equipar a les persones joves amb el coneixement clau per a conèixer millor els mitjans i millorar la seua alfabetització en informació. L’atenció se centra en proporcionar-les les eines per a identificar fàcilment les activitats malicioses en línia i els recursos necessaris per a mitigar aquest perill. La campanya fomentarà una ciutadania digital conscient i responsable, en tancar la bretxa d’habilitats en ciberseguretat .
I al voltant d’aquesta data, que visualitza la importància de la informació juvenil, voldria compartir un text que vaig escriure fa quasi 40 anys. En eixe moment jo tenia contracte d’informador juvenil, era l’informador juvenil de l’ajuntament de Quart de Poblet. És un text vell, en el que es nota com ha passat el temps: parle d’informació sobre l’objecció de consciència (Prestació Social Substitutòria, Servei militar…), nomene Pryca i Continente (avanç que Carrefour els fusionara), i ni les xarxes socials, ni Google, ni tan sols internet existien. No he volgut adaptar-lo, perquè crec que encara te vigència en moltes de les afirmacions que fa… i em sap greu.
És evident que sí que hem avançat en el reconeixement de la importància de la informació juvenil, com principi innegable de la igualtat d’oportunitats, i en l’adaptació als mitjans actuals, i en la necessitat de treballar la confiança i la fiabilitat en un món ple de fake news. I, sobre tot, en la incorporació de les mateixes persones joves, com a corresponsals, en totes les parts del procés d’informació. Però crec que el text remarca també un concepte: la informació com animació, com educació en la participació. No podem entendre la informació juvenil sense implicar-nos en la millora de la nostra societat.
Jesús Martí, director general de l’Institut Valencià de la Joventut.