Celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

Entrevista a Anna Aguilar, investigadora a la Universitat de València

S’acaba de celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Què et ve al capdavant si et dic: Dona, Xiqueta i Ciència?

Evolució. Crec que la paraula que millor englobaria dona, xiqueta i ciència pot ser evolució en sentit positiu. Fins fa uns anys, les nostres àvies ni tan sols tenien accés a estudis superiors, hui dia pots accedir lliurement a qualsevol carrera STEM independentment del teu gènere.

Per què vas decidir estudiar una carrera de ciències?

No va ser gens fàcil decantar-me per Biotecnologia. Des de sempre he sigut molt curiosa i m’agradava saber coses, des d’història, literatura o ciència. Potser, de manera inconscient i influenciada per estereotips mai em vaig plantejar una enginyeria i vaig estar valorant entre lletres i ciències. No tenia referents en cap dels dos àmbits, així que anava un porquet a cegues.

Tampoc vaig saber en aquell moment com informar-me i em vaig decantar per valorar les eixides professionals de cada branca. Finalment em vaig decidir per Biotecnologia ja que semblava una eixida més aplicada que la biologia i amb més opcions de trobar treball. Biotecnologia em va fascinar però quasi 10 anys després d’acabar la carrera he aprés que la vida dona moltes voltes i que el millor és triar una temàtica que realment t’agrade perquè fer una carrera, en general, comporta molt esforç i fer-la en alguna cosa que no et motiva pot arribar a ser molt frustrant.

Continua sent complicat ser dona i dedicar-se a la ciència i la investigació. Quins obstacles t’has trobat?

Encara que portem un ritme de millora molt bo, continuen havent-hi alguns temes que millorar quant a la dona i la investigació. Fins al moment, no m’he trobat diferències d’oportunitats amb companys, tot el contrari sempre he trobat equitat en els laboratoris pels quals he passat. Sí que és cert que hi ha un tema pendent encara en la ciència i és la conciliació.

Fer una carrera científica (parle de carrera científica acadèmica que és el que jo conec) requereix molta dedicació. A mesura que vas pujant de categoria deixes de fer tant de treball de laboratori però passes a tindre molta faena burocràtica i docència. Això es complica quan comences a tindre estudiants al teu càrrec que requereixen quasi tota la teua atenció. Intentar conciliar la teua vida personal i professional es torna complicat. Al final has de prendre una decisió i donar-li prioritat a alguna de les dues parts. O renúncies a passar temps amb tu o amb la teua família per a aconseguir una estabilització en el treball o et conformes amb anar passant de projecte en projecte i poder tindre més temps fora del treball. És una de les causes per les quals hi ha tan poques places de catedràtic o rector ocupades per dones.

Què li diries a una xiqueta que vol ser científica?

Que ho gaudisca i busque uns bons referents. Cada vegada hi ha més dones científiques, ja no sols dones històriques com Marie Curie o Margarita Salas, sinó referents actuals com Sara García, María Blasco o gent de voltant com les seues pròpies mares, germanes o amigues, perquè cada vegada som més dones científiques. Que no es deixe portar per estereotips, sinó que se centre en el que vol i on vol arribar. Que s’informe bé i avance!