La meua experiència en la Trobada Juvenil de Corresponsals

El passat 26 de juny, 250 corresponsals de quasi totes les comunitats autònomes d’Espanya (excepte País Basc, La Rioja i Extremadura), Ceuta i Portugal, es van reunir al costat dels seus monitors, logístics i tècnics en el CEULAJ (Mollina, Màlaga) per a rebre una formació mitjançant xarrades, jocs, tallers i dinàmiques sobre allò que ens interessa als joves.

Recorde que aquell diumenge 26 em vaig alçar sabent que aquell dia començaria una de les millors experiències de la meua vida. A les deu ja estava esperant l’autobús a Oliva, València. Allí em vaig reunir amb els corresponsals de la meua província, als qui vaig conéixer la setmana anterior en una reunió. L’autobús va arribar abans d’hora i ens pugem afrontant les set hores de viatge que se’ns venien damunt. El viatge d’anada va ser llarg, amb moltes parades, però a les 7 ja estàvem al CEULAJ.

Una vegada en recepció ens van assignar les habitacions i ens van donar les claus. A mi em va tocar amb un xic de València i un altre d’Alacant, amb els quals no em va costar sentir-me a gust. Una vegada deixem l’equipatge vam anar al menjador. La veritat és que tots els menjars eren bastant complets i variats. Després de sopar vam conèixer a tots els monitors i tècnics i ens van explicar que faríem durant els següents dies. Alguna cosa ens va quedar clar, no eren unes vacances, estàvem allí per a treballar.

I és que en tot just tres dies se’ns va donar una formació molt completa. Pocs moments del dia teníem lliures. Ens alçàvem a les huit perquè a les nou ja teníem taller i ens ficàvem al llit molt tard perquè el temps lliure començava a les deu. Les xarrades eren de tota mena: Erasmus, educació sexual, xarxes socials, Agenda 2030, funció del corresponsal… I encara que eren xarrades he de dir que eren molt dinàmiques i no es feien pesades, ja que tractaven temes que ens interessaven. També vam tindre algunes conferències i una reunió amb els directors de joventut de diferents llocs en la qual la nostra opinió importava.

Encara que teníem el dia molt ocupat, tréiem temps per a anar a la piscina, descansar a l’habitació o anar a pegar una volta. En aquells moments jo aprofitava per a socialitzar i parlar amb gent de tota Espanya i Portugal. Era increïble l’oberta i simpàtica que era la gent i el fàcil que era iniciar una conversa d’hores amb un: “Hola, d’on eres?”. D’aquesta manera vaig aconseguir fer grans amistats de gent de Castella i Lleó, Madeira, Navarra o Alacant, entre altres.

Amb ells m’ho vaig passar genial en les festes, la nit multicultural i en els temps lliures. Parlem de política, enregistràvem vídeos per al meu blog d’Instagram (@joanviatja), jugarem a jocs… Ni la visita a Màlaga, ni la piscina, ni les festes, el millor que m’emporte de Mollina són les persones que em van fer sentir genial. El pitjor de la trobada: la fi. Va ser horrible l’hora de veure baixar de l’autobús a aquells amb els quals vaig connectar i sentir aquell buit.

La veritat és que aquesta trobada em va ensenyar que hi ha persones meravelloses fora del meu poble. Encara que semble una bogeria ajuntar a 250 adolescents desconeguts en un poble perdut de Màlaga, ha sigut una de les millors experiències de la meua vida on he aprés moltíssim. Gràcies als qui van idear i van organitzar tot això. Espere tornar i l’any que ve poder tornar a escriure aquest blog.

Joan Domínguez Gorrita
Corresponsal. @joandominguezzz

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s